I aquí acaba aquest diari del nostre viatge de febrer. Ens ha agradat molt poder-ho compartir i saber que ens llegíeu.
Tornem contentes, amb moltes anècdotes per explicar, llocs bonics a les retines i les sabates destrossades. Què més es pot denanar?
Des de l’aeroport d’Àmsterdam, a punt d’embarcar a l’avió que ens durà fins a Barcelona, us enviem un petó ben fort i us diem fins ben aviat!
Maria i Eulàlia.
A la recerca de l’underground (4a part i final).
Sortint del teatre vam anar a un concert indie que vam veure anunciat en un cartell pel carrer. La sala es deia Sonic, una mena d’apolo tailandès, i tocaven: Desktop Error (una banda d’indie local) i The Pains of being Pure at Heart. La sala, plena a reventar per ser un dilluns, estava fins la bandera de “mudernus” amb ulleres de pasta, samarretes de ratlles i bigotis. Al final és el mateix a tot arreu.
I.lustrant el post una foto del cantant i líder de The Pains posant per a nosaltres.
Com a conclusió direm que tot just comencem a pelar la ceba de l’underground de Bangkok, però si ens deixessin una setmana més, no només trobaríem l’escena alternativa sinó que la compartiríem amb en Ryan Gossling (que està rodant per aquí). Però com a tots els viatges sempre ha de quedar un repte pendent per a seguir voltant. I així ho farem!
Pd: Alfred! Ens hi hem esmerat molt!
Bangkok, 27 de febrer de 2012.
A la recerca de l’underground (3a part).
Aprofitant les darreres hores del dia vam decidir veure una de les disciplines artístiques de més tradició a Tailàndia: els titelles.
L’espectacle que ofereixen a l’Aksara Teatre explica fragments d’algunes de les llegendes populars del país, amb balls i músiques típiques de cada regió. Val a remarcar que cada titella és manipulat per tres actors que, a la vegada, acompanyen el moviment de la figura amb coreografies sincronitzades a l’uníson. Per tant, pel capbaix, hi ha com una trentena d’actors treballant en cada espectacle amb unes escenografies que res tenen que envejar a les superproduccions de Las Vegas.
Aquest cop, les advertències de la Lonely Planet ens van ser útil a l’hora de retre homenatge posant-nos dretes davant l’himne i la imatge del rei tailandès que projecten al principi de l’espectacle, i també al final.
Bangkok, 27 de febrer de 2012.
A la recerca de l’underground (2a part).
Un altre indret un tant ballardià, on tant nosaltres com la resta de ciutadans passem molt de temps són els shopping malls. Un lloc que, com als autobusos, saps quan entres però mai quan surts. A priori sembla que no hagi de ser gaire alternatiu, però us assegurem que s’hi poden trobar les activitats i productes més “bizarros” que pugueu imaginar: implant de pestanyes, museus de cera, pistes de gel, plantes senceres plenes de restaurants que fins i tot utilitzen divisa pròpia, combats de lluita, peixos que es mengen les pells del peu, etc. I és sens dubte l’hàbitat preferit de tots els estudiants de Bangkok que venen a passejar-s’hi, festejar, fer els deures, jugar amb els seus telèfons i cantar cançons amb guitarres i panderetes en mà (com la tuna però d’uniforme escolar).
Aprofitem aquest post comercial per comentar un dels complements que més furor crea a Bangkok: les lentilles que fan els ulls a l’estil manga, grans, rodons i foscos. Si voleu ser algú entre l’ambient trendy dels Thanons més “juanis” de Tailàndia, recupereu els capítols de Ranma i apliqueu-vos l’estil.
Bangkok, 27 de febrer de 2012.
A la recerca de l’underground (1a part): una sèrie de posts dedicats a l’Alfred.
Amb el nostre amic Alfred existeix un repte comú: trobar l’underground més alternatiu de cada país allí on sigui que s’amagui.
Hi ha cops que resulta més fàcil i previsible trobar-lo ja que els circuits són més similars als nostres. Però quan la cosa no és així (tal i com passa a l’absurda Àsia) és inevitable plantejar-se la pregunta de què és l’underground.
Les nostres intrèpides aventureres es disposen a resoldre aquest dubte a Bangkok en un sol dia. Primera parada: la granja de serps de Bangkok. Un dels centres pionera en l’estudi de verins i antídots de serp.
Val a dir que ens vam fer enrere en l’últim segon de ser constrenyides per una boa de 2 metres per tal de poder il.lustrar aquest post de manera més impactant. En la nostra defensa direm que la serp ens va fer una mica de repel.lús, però que dos dies abans vam mantenir el tipo com unes campiones tocant durant més de tres segons un enorme elefant.
Bangkok, 27 de febrer de 2012.
Després de dues setmanes travessant les tranquil.les terres de Laos i Cambodja, tornem a posar els peus a Bangkok on passarem els darrers dies d’aquest viatge.
I la nostra primera destinació a la capital tailandesa és The Saxophone Club, una jazz cava on hem gaudit d’un concert presentació de disc molt entranyable: The Visitor.
Bangkok, 26 de febrer de 2012.
Hi ha dies on no sabem com tot acaba sortint rodó. Després de les 10 hores per Angkor Wat vam tornar a Siem Reap per fer-hi la darrera passejada.
La primera parada la vam fer en un mercat nocturn on després d’un dur regateig vam comprar molts mocadors, creiem que a força bon preu, però amb aquesta tècnica de compra realment mai no saps a què atenir-te. Després vam anar a sopar i vam aconseguir trobar un restaurant encantador on feien barbacoa -un plat que portàvem temps volent tastar- consistent en una mena de fondue on al centre vas fent diferents tipus de carn a la brasa i al voltant es bullen verdures i noodles que acaben convertint-se en una sopa que menges al final. Entre les carns que hi havia vam tastar la de serp pitó -com un xai xicletós, bo i difícil de mastegar- i la de cocodril -com el pollastre, molt bona.
Ja per últim, tornant a la guesthouse, ens vam desviar de camí perquè vam sentir música. Va resultar ser una festa de petició de mà a la que vam ser ràpidament convidades i integrades, cervesa en mà, ballant al voltant d’una cadira (seguint els passos dels nostres amfitrions a la manera Coyote Dax circular), menjant fruit de la flor de lotus, parlant amb la tieta borratxa, el cunyat que parlava espanyol (aprés en la seva feina d’agent de viatges asiàtic per al Corte Inglés i… Gran curiositat, va ser també el guia de la reina Sofia per Cambodja en la seva visita oficial l’any passat! Diu que és molt seriosa), el cosí que volia ballar…
Un gran final de festa a Siem Reap i Cambodja. Tornem a Tailàndia!
Siem Reap, 25 de febrer de 2012.
Imagineu una processó infinita d’elefants arrossegant milions de roques volcàniques a través del riu fins a Angkor Wat.
En aquest indret de Cambodja, successius reis van anar edificant palaus, temples i ciutats cadascun millor que l’anterior. Pedra sobre pedra, s’alcen juxtaposant-se amb la natura que els envolta, dibuixant altes torres allargassades, jocs de miralls amb retrats rocosos, figures dansant, piràmides sustentades per columnes i tota una enciclopèdia il.lustrada de Déus, herois, llegendes i reis.
Sota el sol insistent, a través de boscos de fulles amples, les meravelles d’Angkor Wat resisteixen el pas del temps donant testimoni de gran proeses de temps llunyans.
Impressionant!
Angkor Wat, 25 de febrer de 2012.
Avui ens hem llevat molt d’hora per veure la sortida del sol a Angkor Wat, una de les 8 meravelles del món, on van rodar “El libro de la selva” entre d’altres. El dia ha estat llarg i profitós, però us ho explicarem més endavant. Demà ja tornem a Tailàndia, 10 hores més de bus pel cap baix.
Siem Reap (Cambodja), 25 de febrer de 2012
